Fa molts anys s'entenia l'educació des d'un punt de vista asimètric. El mestre era qui ensenyava als seus alumnes i com millor fos el docent més aprenien els nens i nenes.
Sortosament, aquesta filosofia ha anat variant amb els anys i actualment, s'estan promovent estratègies que permetin crear relacions d'ensenyament-aprenentatge simètriques. Què vull dir amb això?
Moltes escoles estan implementant dinàmiques de treball cooperatiu dins l'aula que permeten crear relacions i vincles entre iguals, entre els infants. Són ells qui ensenyen i aprenen i el mestre es converteix en el fil conductor, en un acompanyant d'aquest ensenyament-aprenentatge.
Com qualsevol altre metodologia es contemplen aspectes positius i negatius.
- Cal tenir en compte és que cal una formació específica del professorat per poder treballar aquesta metodologia correctament i una cohesió del centre que fomenti una correcta aplicació. El mestre ha de conèixer com treballar cooperativament per poder guiar als seus alumnes i facilitar-los la tasca.
- Cal que també existeixi una continuat i una coordinació dins el centre per fomentar tasques cooperatives comunes.
- Cal fer un traspàs acurat dels alumnes i conèixe'ls per poder formar grups i equips de treball coherents amb la metodologia
- Destacar que des del punt de vista psicològic (Piaget, 1969, entre d'altres) ja es defensava que la relació entre iguals és la més adient per promoure intercanvis d'opinió, promoure discussió és a dir, aspectes que fomentin l'educació d'una ment crítica.
- És un mètode que permet establir un ensenyament més personalitzat, establint objectius individualitzats adequant i ajustant què ensenyem i com ho ensenyem.
- Ajuda a promoure l'autonomia dels nostres alumnes
Cada professional de l'educació creurà i aplicarà el mètode d'ensenyament que ell consideri oportú adequant-se al grup i a la situació de l'escola. Tot i així, no oblidem ni deixem d'experimentar i d'aprendre de totes les oportunitats i noves situacions que se'ns presentin.
